Bé, no sé a quants parsecs de distància estic de la meva zona de confort pero aquí estem. Tot és començar, clar. Pràcticament des quan estudiava (excepte un intent de fa temps amb el Martí i Pol) que no llegia poesia. Em ve de gust fer-ho per què ara ningú m’obliga, clar.
Ha estat una lectura enriquidora. Fins a cert punt m'ha colpit i m'ha transmès… coses: sentiments, apreciació estètica... D'això va la poesia, oi?
Les dificultats que m'he trobat són, a part del medi “aliè” a les meves lectures habituals, trobo que la distància en el temps dificulta la lectura, més que pels costums (aquests els pot aprehendre si coneixes el context de l'època) i però sí que pel llenguatge; o sigui, el català literari de principis de segle XX. Cal dir que en la relectura tot ha estat un xic més fàcil.
D'altra banda, els versos tracten més del desig i l'erotisme que de l'amor, com em pensava al principi. Entre d’altres coses, clar, es poden entreveure uns quants temes més. Tots amb la manera sublim d'expressar-ho de Salvat-Papasseit.
Vull seguir llegint poesia, alguna recomanació actual i accessible?
