La glàndula d'Ícar d'Anna Starobínets

El llibre conté set relats i cadascun recrea un petit univers, un univers amb la signatura de l`autora.

La temàtica de per sí es variada. Al relat que dona nom al llibre es planteja una situació en la que es contraposa el què s’espera dels homes en societat versus la seva identitat podríem dir que genètica. A City aborda l’estil de vida amb el què sovint ens imposen els mass media (resumint: el somni americà) en contrast amb una indigesta realitat. Amb el relat El pigall parla d’una possible invasió extraterrestre i a El paràsit d’una mena de mutant (bé, podria ser un mutant però és més weird que això) i del fanatisme religiós. La frontera va d’escapades en el temps. A Pastures delicioses, sobre el tràfic no ja d'òrgans sinó de cossos sencers. El darrer relat, Tranx, el més llarg, de la influència dels estris amb pantalla als infants.

Cadascun d'aquests relats s'allunya del quotidià per mostrar-nos el que és radicalment estrany, però alhora ens convida a reflexionar si el que nosaltres anomenem normalitat també pot considerar extraordinari, o bé rar i angoixant; o fins i tot inacceptable, si ens parem a pensar, ja que l’autora mostra un punt crític amb la nostra societat tecnològica.

No sabria classificar els gèneres que toca l’autora, té parts de weird i de realisme màgic, i alhora components de ciència ficció i distopia. Al substrat de cada relat, però, s’hi troben les nostres pors més quotidianes: la mare que tota sola s’ha de fer càrrec dels fills, el veure's superat per les noves tecnologies, l’envelliment o bé la pèrdua d'identitat, entre d’altres.

En conjunt, tots els relats els considero molt bons, si bé alguns estan més ben resolts que d’altres, potser per la intenció de d'experimentar de l'escriptora. Això sí, cal tenir present que l’Anna Starobínets no fa gaires concessions als lectors/es: es una lectura sovint incòmoda, però alhora molt gratificant.