Eversion by Alastair Reynolds

Too bad I don't have enough time to comment properly this novel. Suffice it to say that it is good science fiction and that I am happy to know that, with so many first novels currently being published (nothing against new authors, of course, all of them are very welcome), established writers like Alastair Reynolds are still contributing with their talented works to the science fiction genre.

Eversion is a standalone novel. About the plot: It starts out as a classic voyage of exploration in the arctic and ends up turning into something more fantastic and at the same time more sinister. Recommended. 

La nau de Pau Planas

Feia temps que li anava al darrere: una obra guanyadora del premi literari gironí Just M. Casero i que alhora sigui ciència-ficció penso jo que té el seu mèrit. Així que finalment m'he acostat a la meva biblioteca de capçalera, tot i què me n'adono que també està disponible en suport electrònic. 

Novel·la curta, bona lectura. El protagonista explica les seves reflexions en mig d'un viatge espacial cap a un destí promès, el planeta Xeix. La vida a la nau aparenta ser força idíl·lica, sobretot si es compara - segons es va sabent, al llarg de la narració se'ns va presentant els diversos tripulants- amb la que deixen enrere al planeta Terra, on tenen una vida bastant de "M"...

M'ha agradat. Comprovo que el Pau Planas té més llibres publicats, li seguiré la pista doncs. 

La glàndula d'Ícar d'Anna Starobínets

El llibre conté set relats i cadascun recrea un petit univers, un univers amb la signatura de l`autora.

La temàtica de per sí es variada. Al relat que dona nom al llibre es planteja una situació en la que es contraposa el què s’espera dels homes en societat versus la seva identitat podríem dir que genètica. A City aborda l’estil de vida amb el què sovint ens imposen els mass media (resumint: el somni americà) en contrast amb una indigesta realitat. Amb el relat El pigall parla d’una possible invasió extraterrestre i a El paràsit d’una mena de mutant (bé, podria ser un mutant però és més weird que això) i del fanatisme religiós. La frontera va d’escapades en el temps. A Pastures delicioses, sobre el tràfic no ja d'òrgans sinó de cossos sencers. El darrer relat, Tranx, el més llarg, de la influència dels estris amb pantalla als infants.

Cadascun d'aquests relats s'allunya del quotidià per mostrar-nos el que és radicalment estrany, però alhora ens convida a reflexionar si el que nosaltres anomenem normalitat també pot considerar extraordinari, o bé rar i angoixant; o fins i tot inacceptable, si ens parem a pensar, ja que l’autora mostra un punt crític amb la nostra societat tecnològica.

No sabria classificar els gèneres que toca l’autora, té parts de weird i de realisme màgic, i alhora components de ciència ficció i distopia. Al substrat de cada relat, però, s’hi troben les nostres pors més quotidianes: la mare que tota sola s’ha de fer càrrec dels fills, el veure's superat per les noves tecnologies, l’envelliment o bé la pèrdua d'identitat, entre d’altres.

En conjunt, tots els relats els considero molt bons, si bé alguns estan més ben resolts que d’altres, potser per la intenció de d'experimentar de l'escriptora. Això sí, cal tenir present que l’Anna Starobínets no fa gaires concessions als lectors/es: es una lectura sovint incòmoda, però alhora molt gratificant.