Bé, no sé a quants parsecs de distància estic de la meva zona de confort pero aquí estem. Tot és començar, clar. Pràcticament des quan estudiava (excepte un intent de fa temps amb el Martí i Pol) que no llegia poesia. Em ve de gust fer-ho per què ara ningú m’obliga, clar.
D'altra banda, els versos tracten més del desig i l'erotisme que de l'amor, com em pensava al principi. Entre d’altres coses, clar, es poden entreveure uns quants temes més. Tots amb la manera sublim d'expressar-ho de Salvat-Papasseit.
Vull seguir llegint poesia, alguna recomanació actual i accessible?