Ciència-ficció reflexiva, ambientada en un futur distant, per analitzar amb perspectiva algunes preocupacions del present, com ara la conciliació de les qualitats de l'ésser humà, com ara l'empatia o el sentit comunitari, amb el treball a les grans corporacions i els seus corresponents interessos. L'autora, en la seva vivència personal, s'hi troba en el cas de la seva maternitat, segons explica en una entrevista al diari Ara. D'aquí el títol de la novel·la, Los empleados en la traducció castellana.
L'anterior connecta amb un tema clàssic de la ciència-ficció però alhora molt vigent avui en dia, com és la creació d'intel·ligències artificials, a la novel·la en forma d'éssers humans artificials, i les tensions que això comporta entre les dues "races": Si bé a la nau tots són companys de feina, els humanoids són, clar, el col·lectiu discriminat; o més ben dit, doblement alienat: per una banda, per la seva condició d'empleats/des d’una gran corporació i, per l'altra, per ser considerats com un simulacre dels vertaders éssers humans.
Tot això condensat en l'entorn aïllat d'una nau espacial situada a molts anys llum del nostre planeta. És a dir, la novel·la es pot entendre com un experiment mental fet al millor laboratori possible (fa poc vaig gaudir de La nau de Pau Planas, amb un plantejament de base similar, si bé el llibre se centra en altres aspectes).A la novela s'esmenta també un planeta, amb el convenient nom de Nova descoberta, i uns objectes misteriosos que han pujat a la nau - l'incognoscible, a la manera de Solaris de Stanislaw Lem - que actuen una mica com deus ex machina.
La novel·la es divideix en cent vuitanta micro capítols, en forma de la resposta de cada empleat/da a un hipotètic qüestionari de la corporació. Resumint, es tracta de ciència-ficció tranquil·la, ben escrita i amb algun moment sublim. Per a degustar i reflexionar una mica.
